Fa unes setmanes, els darrers dies de novembre, 3 integrants del club,
Carles Juncosa, Alex Martínez i Jordi Rubio, vam viatjar a Tenerife, buscant
beneficiar-nosde l’agradable clima de l’illa de l’eterna primavera. Tot i els
imprevistos en la nostra arribada, amb canvi d’allotjament inclòs, arribava per
fi dissabte i podíem començar a descobrir alguns racons de l’illa, just després
d’haver recollit a BikePointAméricasles nostres Ridley Orion i FocusCayo.
Foto Dia01-02
Des del nostre allotjament final a Costa Adeje, teníem pensat reconèixer durant els primers dies la zona
sud i oest de l’illa, per poc a poc anar-nos endinsant en la zona nord. Amb
l’experiència de l’any anterior a Gran Canaria, les etapes amb prou feines
arribarien als 100km, ja que el desnivell que s’acumula en aquestes àrees
fàcilment arriba als 1000m positius cada 50km.
Foto Dia01-03
Primera sortida per prendre contacte, amb l’objectiu d’arribar a Vilaflor,
municipi més alt del país, a quasi 1400m d’alçada. De seguida, com era previsible,
guanyàvem 500m i llavors tocava rodar per una carretera sinuosa però molt maca,
que constituïa l’antiga via de comunicació de la zona sud de l’illa, tot
travessant Valle de San Lorenzo i San
Miguel de Abona. Superat això, tocava encarar la remuntada definitiva cap a
Vilaflor, amb la sorprenent visita d’una capa de boira que ens impediria tenir vistes del poble. Baixada
capa Granadilla, que allargaríem fins al Médano, per arribar al mar i contemplar
de la Montaña Roja, una sorprenent elevació a línia de mar. Després tornada cap
a Adeje i primera sortida al sarró.
Foto Dia02-02
El segon dia, tot i una lleugeríssima ressaca nocturna, arrencava amb ganes
d’enfrontar-nos al gran repte de l’illa, la pujada al Teide. Amb la idea de pujar
directament cap a Vilaflor per la carretera d’Arona-Escalona partíem sempre,
sense pressa ni pausa, cap amunt. Passàvem Vilaflor, aquest cop sí amb sol, i
continuàvem per un terreny molt àrid. Un cop superats els 2000m I amb quasi bé
40km de pujada, coronàvem el port de Retamar, i després d’un curt descens,
apareixia el gran pic davant nostre,un record per sempre. Als seus peus, i just
a les portes del Parc Natural, deixaríem la zona de les Cañadas per un altre
dia i ens llençaríem cap avall direcció la Boca del Tauce, enmig d’un paisatge
volcànic molt curiós, asfalt ridícul i bones dosis de vent lateral. Poc abans
de Chirche, faríem l’aturada tècnica obligatòria per degustar les papas i el
mojo, i dirigir-nos llavors cap a una carretera molt vertical fins a Guía de
Isora, on recuperaríem la carretera principal. Segona etapa i primera de les
marcades com a especials completada, i bon moment per estirar-se a la desitjada
platja
Foto Dia02-03
El tercer dia calia aixecar el peu, així que vam optar per una sortida més
curta i més suau, des d’Adeje mateix, al costat del mar, remuntant la costa
oest fins a Playa de San Juan, i encarant la única dificultat del dia, pujar
cap a Guia de Isora i poc després fins a Vera de Erques, on descobriríem un
indret molt especial per fer unmoç, i on
dies després acabaríem tornant per fer el gran tiberi del viatge.
Foto Dia03-02
Havíem fet ja les etapes previstes des d’on estàvem allotjats, i era el
moment de començar a moure’ns per l’illa. Pel quart dia teníem previst una
altra gran etapa, partint de la zona oest, al peu dels espectaculars
Acantilados de Los Gigantes, on arribaríem amb guagua. De sortida, un cop més,
1200m de pujada fins al Puerto de Erjos, passant per Tamaimo i Santiago del
Teide, baixada fins a El Tanque, on deixaríem la carretera principal i
seguiríem baixant per una paret, direcció la Tierra del Trigo. Brutal aquest
sector amb trams de quasi el 30% de desnivell. Parada obligatòria a Silos, on
recuperem forces tastant els ‘lazos’ i el cafè amb llet i llet condensada, el
café ‘lequi-lequi’. Tornem a la bici i a Buenavista del Norte se’ns impedeix
anar direcció Punta Teno, el darrer racó a l’oest de l’illa, degut a que el
vent castiga amb força i la caiguda de pedres a l’asfalt és constant. Una
llàstima perquè era un dels racons més privilegiats per visitar. En fi, així
doncs ens tocaria anar completant el cercle i començar la gran pujada del dia,
Masca. Una carretera molt visitada, coneguda també com la Degollada de Cherfe.
De primeres tocava una desena de kilometres de pujada, amb un clima més humit
propi del nord de l’illa, fins a coronar un primer cim. A partir d’allí, un
puja-baixa molt sever, dramàtic, una carretera espectacular i perillosa, amb
unes caigudes de vertigen. Arribats a Masca, quedaba el pitjor, quasi 5km amb
mitges superiors al 10% i molts trams del 17-20%. La quantitat de turisme que
atrau aquest especial indret, en una carretera de tres metes i poc d’ample,
feia que pedalar fos una mica acrobàtic. Però un cop coronat, les vistes eren
espectaculars i valien prou la pena. Tornada cap a Santiago del Teide, i d’allí
cap a Arguayo, Guia de Isora i retorn directe fins Adeje. Sense dubte una
jornada de les més maques a l’illa.
Foto Dia03-07
Ja era dimecres, i amb la zona sud absolutament explotada encaràvem l’etapa
reina i possiblement el gran objectiu del viatge. Creuar el Parc Nacional del
Teide després de coronar la pujada per la vessant més dura de totes, el port
d’Izaña des de la Candelaria, circular per les Cañadas del Teide, era a priori
l’etapa més especial i atractiva. Aquesta vegada agafaríem un taxi fins a
Candelaria, a l’est de l’illa, punt des d’on partir. El rètol que poc després
de començar, ens indicava que la basedel Teide estava a 51km, va ser
especialment desmotivant. Els primers 20km de pujada, sense pausa ni descans,
amb pendents entre el 7-8%, constitueixen ja tot un port de primera o
d’especial. Però no havíem arribat ni tan sols a la meitat. Agafàvem llavors la
carretera que venia de La Laguna, i seguíem, molt a prop ja de l’entrada al
Parc Natural, i amb l’observatori astronòmic d’Izaña encara molt lluny.
Circulàvem per la coneguda Curva de la Tarta, un punt de cansament imporant, i
amb el vent que començava a fer-se notar en el pitjor moment. Arribar a coronar
Izaña no va ser evident, va caler coneixement i experiència, però un cop allà,
a 2300m d’alçada, el que quedava d’etapa era el gran regal: la travessa del
Parc. La parada obligada al Portillo per un refrigeri salvador, va ser la clau.
Des d’allí, un terreny mai pla, però no especialment agressiu, circulant sempre
per un entorn volcànic digne d’un film de ciència ficció. Circular per la base
del Teide i arribar fins al telefèric, el punt asfaltat més alt a quasi 2400m,
i començar des d’allí un descens imparable fins a Adeje. Havíem creuat mitja
illa en una etapa que es va allargar més del compte però que vam assaborir com
poques. Una grandíssima jornada.
Foto Dia 04-04
Foto Dia04-10
El dijous es van ajuntar alguns elements contraris a fer una nova gran etapa.
Teníem previst un loopben a prop de la capital, passant per Anaga, la zona més
humida de l’illa. Però un sopar el dia abans una mica passat de voltes, i la
pluja matinal ens van fer ajornar l’etapa. Arribats en cotxe al teòric punt de
sortida, la Playa de las Teresitas, la pluja no cessava, i vam decidir anar
directament on teníem previst dinar, sota recomanació de l’amic Hector Abad, al
Mirador de Benijo, just passat Taganana. Podem assegurar que Anaga és la zona
més maca de l’illa per caminar, pedalar…en fi, per gaudir de la natura. Un
dinar excepcional en un entorn de calma màxima, i el dia poc a poc arreglant-se…bons
auguris per replantejar-nos agafar la bici i fer un sector de tarda, tot
remuntant des de mar fins al Mirador del Pico de l’Inglés, una pujada
excepcional, creuant constantment la muntanya de costat, amb vistes al mar a
dreta i esquerra, constantment endinsant-nos i sortint de la boira. Només va
ser un sector d’una hora, però d’una gran hora. Aprofitant la ubicació on
estàvem, vam optar per visitar La Laguna, antiga capital de l’illa i un poble
amb un encant especial, amb típiques construccions canàries, on vam coincidir
amb una fira dels vins propis de l’illa que hi havia curiosament aquell dia.
Foto Dia05-02
Divendres era el darrer dia de l’Alex i ell va sortir a rodar fins a Vera
de Erques. A més arribava l’amic Sergi directament de Prades. Vam destinar el
dia a turisme, quatre compres i conèixer algun indret més de l’illa. Puerto de
la Cruz passava per ser l’altre nucli interessant del nord de l’illa, i sens
dubte va ser una bona elecció. Poble pesquer ple de vida, en el que vam coincidir
amb la festa dels cacharros, en la que els nens arrossegaven llaunes enllaçades
com si fossin uns cucs. El vespre es va allargar, com era de preveure. Ens
quedava poc per pedalar a l’illa i el temps era bo per pedalar però dolent per estirar-nos
a la platja. No es pot tenir tot.
Foto Dia05-03
Dissabte era el dia de la nostra darrera sortida en bicicleta. Vam decidir
recórrer un tram més de la carretera que vam fer el primer dia, arribant fins a
AricoViejo, i tornant per vies més
secundaries, travessant petits nuclis com Aldea Blanca. Segurament sigui la
carretera on els autòctons es sentin més còmodes, sense haver de pujar a 1500m
i evitant també les aglomeracions de la costa. Una bona sortida per acumular treball
de fons i per descobrir noves vies.
Foto Dia05-07
D’aquesta manera posàvem punt i final a l’stage a l’illa, amb poc menys de
600km, i quasi bé tot el que portàvem de casa preparat, pedalat.
Quina serà la propera?
